viernes, 4 de septiembre de 2009

I (L) Lleida. I tu?


Vaig néixer aquí, a Lleida. Vaig viure-hi els primers 8 anys de la meva vida. Vaig fer amics a l'escola, vaig fer-hi la comunió, i després em va tocar venir a viure a un poble. Quan era petita, no sabia apreciar la màgia d'aquesta ciutat. No em semblava d'allò més sorprenent, ni tampoc em semblava horrible. Senzillament, no la trobava res fora del normal. A mesura que vaig anar creixent, però, la trobava avorrida, i desitjava anar-me'n fora. No podia esperar el dia de marxar per conéixer llocs nous. Evidentment, aquesta afició i estimació pels llocs nous, no ha canviat. Però sí que ha canviat el concepte que tinc de Lleida, la meva estimada ciutat. A alguns potser us pot semblar avorrida. A mí no m'ho sembla, de fet, he tingut experiències molt maques aquí, i aquesta ciutat ha sigut el meu amagatall, la meva salvació, també el meu calvari algun cop, la meva capsa de records, el meu bressol... Hi he conegut gent maravellosa. Són petites coses que fan la meva vida. Tinc ganes de marxar a viure un temps fora del país. Però tinc clar que si algun dia puc satisfer el meu desig, de totes formes acabaré tornant a la ciutat que em va veure néixer i créixer. I sempre que torno i veig la preciosa Seu Vella de lluny, m'entra un goig que no es pot explicar. I penso: ja soc a casa meva. Per això, em fa molta ràbia que tothom tingui a Lleida, aquesta magnífica ciutat, com l'ovelleta negra de Catalunya. Tothom ens menysprea, perque diuen que no sabem parlar. Tenim un dialecte, igual com totes les contrades de Catalunya, i no per això parlem pitjor que la resta. I sinó, que es mirin els altres com parlen. Perque no som nosaltres els que canviem vocals i temps verbals a tort i a dret. Tenim un vocabulari propi i molt singular, i que? Això no és res més que cultura, perque segur que cap altre dialecte ni cap altra contrada de les terres catalanes té un diccionari tan variat i tan gran com el nostre. El que em fot més rábia de tot plegat és quan es refereixen als lleidatans utilitzant mots com "pagesots", "ramaders". Uf... Només hi ha que pagesos a Lleida. Primer de tot, si penses que només hi ha pagesos a Lleida, una de dues, o no tens gaire sentit de l'observació, o ets curtet de gambals, que probablement, la majoria dels casos sigui el segon cas. A més a més, si no fossim pagesos, si les nostres terres de ponent no estiguessin plenes de pagesos, si els nostres pagesos no es passessin hores, dies, mesos i anys treballant, de que et penses que viuries tu, tap de suro? O es que et penses que els aliments que compres a la botiga apareixen per art de magia, xato? I si tan poc t'agrada Lleida, com és que vens a passar caps de setmana, vacances i demés a la muntanya, al Pirineu, al nostre estimat pirineu lleidatà? Hipòcrites de merda, això és el que sou. Jo només dic una cosa; abans de parlar i criticar, pareu a pensar i mirar seriosament el que teniu davant. Jo no us puc explicar quina es la màgia d'aquesta meravellosa ciutat i terres perquè ho heu de descobrir vosaltres mateixos. Però us asseguro que Lleida és màgica, i no la canvio per res del món.

4 comentarios:

  1. SISISISISISIS i... SIIIIIIIII!!!
    M'encantaaaa!!! El títol sol ja m'agrada! Lleida és un tresor! I no cal dir res de la meva Seu Vella, i ara que la tinc pintada al menjador em cauen les calçes mentres dino!jajajajaja!

    I és cert, sempre hi ha imbècils que es pensen que Lleida és una merda... Doncs no... Bé que venen a esquiar, compren fruita i venen a passar les seves vacances a les cases de camp, no? Doncs si tant "pobra" troben a Lleida que no la xafin! Que no njecessitem a ningú de fora per tirar endavant! HUM! Un cla exemple d'imbecilitat és el tio akell del tren...UFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFF!!

    We love Lleida!XDDDDDDDDD


    TST!
    Edurne

    ResponderEliminar
  2. :O Noelia m'ha encantat! Estiic taaan d'acoord amb tuu! No se perquè sempre es fiqen am naltros per la manera com parlem, a cas s'han escoltat ells? i com molt be dius tenim un gran diccionari i molt variat! i si això és lo que creuen qe ens fa diferens poes olé nosaltreS! Qiin orgull qe et preguntin don ets? i poder dir: DE LLEIDA :D
    Molboniic NoeliiA! ;)

    SheiiLaaa! :)

    ResponderEliminar
  3. Si si Lleida ens ha donat molt pero sento dir-te com tu ja sas que la meva predilecció es BARCELONAAAA!! jejeje

    s la k ma vist crèixer a mi i espero tornar-hi; tot i que no cambiaria per res del món els nostres moments inolvidables en aquesta també bonica ciutat...

    auu kuidat!!muakss!!t'estimoo

    ResponderEliminar
  4. Jo també soc lleidatà i imagino que com tots els que som de Lleida sempre havia tingut ganes de sortir i d'anar a veure món.

    Ara per ara, ja he viscut a Barcelona, Londres i Amsterdam. A més, he viatgat per tota Europa i part d'Estats Units, i és ara, més que mai, quan més valoro i estimo Lleida.

    ResponderEliminar