Brilles...

Brilles com els matins frescos de dissapte que em passo al llit, ficada dins el nòrdic i pensant en el teu somriure. I et penso molt, més del que ningú es pot imaginar, més del que et puguis imaginar... Crec, i fins i tot seria capaç d'afirmar amb tota seguretat, que vaig néixer per pensar-te. Et penso besant-me, parlant, somniant i pensant en mi, et penso estimant-me, abraçant-me i xiuxiuejant-me "'t'estimo" a l'orella. Si tothom fora capaç d'estimar a algú tan sols una desena part del que jo t'estimo a tu, juraria que el món seria un lloc millor. És la meravella d'apareixer-te al meu cap i que un somriure trenqui la meva serenor a la cara la que em dona ganes de continuar endavant, d'agafar-te de la ma i mirar-te als ulls per a que puguis llegir en la meva mirada amb tendresa i passió que vull una vida amb tu i que lluitarem per aconseguir-la. I ja poden ficar-se per davant els entrebancs que vulguin, que jo els travessaré sense cap problema només seguint una paraula que veig sempre al fons del camí, la paraula que m'acompanya i fa bategar el meu cor amb força, la paraula que em fa respirar fort per agafar tot l'aire possible i deixar-lo anar en un sospir desesperat... La paraula amor. Ets tu la cosa més maca que mai hagi pogut tenir, i és la teva pell que vull que em vesteixi totes les nits, és la teva veu que vull que doni forma a les "paraules d'amor, senzilles i tendres", són les teves mans i els teus braços els que vull que m'agafin fort quan caic per ajudar-me a aixecar-me, és la teva mirada la que vull entendre com el palmell de la meva ma i és el teu cor que vull que faci córrer la sang per les teves venes per fer sentir a cada cèl·lula del teu cos l'amor que puc plenar-me la boca afirmant i estant-ne totalment segura que sents per mi. Que m'estimes igual que jo t'estimo a tu. Per que ets la meva vida i no hi ha res que m'importi més. Per que vull ser l'aire que respiris i perdre'ns tots dos junts en un cel ple d'estrelles que donin llum a les nostres passes que es disposen a seguir un camí junts. Per que 7 mesos ho són tot, però no són res comparat amb tot el que ens queda per viure i sentir. Per que ens estimem.