Como diría Buzz Lightyear: "Hasta el infinito y más allá"

T'estimo. Vull cridar-ho als quatre vents, i que aquests quatre vents et deixin aquestes paraules grabades a la pell. M'agradaria poder mirar-te als ulls i perdre'm en un camí que sempre continués recte, sense entrebancs, un camí que ens portés a la ciutat "Per sempre junts", un camí amb cartellets indicant que ens queden infinits quilòmetres per acabar el nostre recorregut. Vull passejar amb tu per la platja, agafats de la ma, descalços, i deixant que l'aigua fresca toqués la nostra pell nua, per acaba de nit estirats, abraçant-te i amb el meu cap al teu pit, i mirar junts les estrelles. I podría dir-te tranquilament i sabent que no dic cap mentida, que t'estimo més que la llum que fan totes aquestes estrelles juntes, més que la distància que separa cadascuna de les constelacions junta, més que tot aquell cel fosc infinit plagat de puntets blancs que hi son cada nit, tots els dies de les nostres vides. Desitjaria dormir al teu costat, i veure com somies i la tranquilitat de la teva cara mentre descanses al meu costat, poder perfilar la teva cara amb el meu dit acariciant-te suaument les, per mi, perfectes faccions de la teva cara. Vull fer-te pessigolles arreu del cos i que em dediquis tots els somriures del mon. Vull ser per tu i només per tu, i donar-te tot el que pugui de mi. Vull que deixis de mi i per mi l'única part que em pugui permetre dir que soc alguna cosa, que soc teva. Vull que xuclis tot l'amor que tinc guardat per tu. Vull que alimentis dia rere dia el meu enamorament amb la teva bellesa. Vull viatjar per tot el mon al teu costat i que tot el mon vegi que ets tu l'única cosa que jo més estimo. Vull escapar-me amb tu com els enamorats d'anys enrere i vull que el nostre amor sigui una llegenda que vagi més enllà del temps i de l'espai. Sé que soc una somniadora, però mai he sapigut realment que era somiar fins que tu vas arribar. Perque tu, tu i només tu ets el meu somni. I no vull despertar-me mai més d'aquest somni. T'estimo.